La intervenció a l'àrea afectada pel Pla Europa-Anglesola comporta la urbanització de la plaça de les Cristalleries Planell en l'espai que ocupava aquesta fàbrica, una de les indústries més importants de l'antic nucli fabril de Les Corts, les restes de la qual es preservaran tot donant-les un nou ús en un nou equipament públic.
Les Corts conserva en els noms dels seus carrers la memòria del seu passat agrícola (noms de masos, de propietaris rústics...). Pel que fa al seu passat industrial es commemora amb carrers dedicats a empresaris i les seves fàbriques. En canvi, el record de l'altre gran protagonista de la industrialització, el personatge col·lectiu que són els treballadors i treballadores de totes les edats, que van dedicar les seves anònimes vides al progrés econòmic i social del nostre país, ha estat més difícil de mantenir, tant pel seu caràcter anònim i col·lectiu com per les circumstàncies històriques que s'han esdevingut. A l'hora, és de justícia recordar que en la lluita d'aquests treballadors i treballadores per les seves condicions laborals i salarials, per la seva dignitat i pels drets sindicals i polítics, es troba l'origen dels drets laborals i socials dels que avui dia gaudim com a societat democràtica.
És per això que ICV-Les Corts proposa assignar al vial que travessarà la futura plaça de les Cristalleries Planell el nom de Carrer de Francesc Pedra (1914-2000), un treballador que el 1925 i amb només 11 anys va mobilitzar els aprenents de la fàbrica Planell organitzant una vaga contra les seves condicions de treball i salarials, doblement explotats en la seva condició de treballadors i de menors. Enfrontats a l'empresa, a les forces d'ordre públic i sovint a les pròpies famílies, que necessitaven el salari dels menors per subsistir, la que fou coneguda en aquells temps com la vaga dels nens va triomfar i els aprenents van veure millorades la seva retribució i condicions de treball.
Pretenem així contribuir a la recuperació de la memòria històrica del districte de Les Corts i a visualitzar un segment de la població treballadora, els menors, que tot i participar activament en les seves lluites socials i laborals, es manté encara molt invisible en la memòria col·lectiva.
Presentem aquesta proposta al Plenari del Consell del Districte de Les Corts del proper dia 2 desembre.
Albert Pérez i Núñez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Districte de Les Corts
dijous, 25 de novembre del 2010
dimecres, 24 de novembre del 2010
dimarts, 23 de novembre del 2010
SI YO VIVIERA EN CATALUNYA, VOTARÍA JOAN HERRERA
Signants en favor de la candidatura de Joan Herrera.
VERD ESPERANÇA!
VERD ESPERANÇA!
diumenge, 21 de novembre del 2010
VERD COM ELS PEDROTS VERDS I TAN ROIG COM ELS TOMÀQUETS QUE FAN OLOR DE TOMÀQUET. Francesc Pané, 20/11/2010. NO US HO PERDEU
Un dels moments més emocionants del míting central d'ICV-EUiA, potser de tota la campanya. El Francesc Pané, el nostre candidat per Lleida, va fer aixecar la sala. Ha retratat perfectament què som i què volem pel futur del nostre país. No us ho perdeu.
dissabte, 20 de novembre del 2010
divendres, 19 de novembre del 2010
Acte electoral a Les Corts i Sants-Montjuïc
Ahir dijous, 18 de novembre, vam celebrar una trobada a la nostra seu de Les Corts i Sants-Montjuïc amb la presència de la Laia Ortiz i el Jordi Miralles, membres de la candidatura de la coalició ICV-EUiA a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Davant de les companyes i dels companys que omplien el local, la Laia i el Jordi van fer un repàs d'aquest primer tram de la campanya electoral, tot destacant la coherència del nostre discurs i de les propostes que el sustenten: l'extensió dels drets socials, la creació d'ocupació de qualitat, el canvi cap a un model econòmic sostenible, l'aturada del canvi climàtic, l'impuls de les energies renovables, la defensa de Catalunya com a nació...
La nostra candidata i el nostre candidat també van fer un esment de la deriva del discurs dels partits de la dreta cap a posicions que atien la divisió social, fregant en algun cas el racisme, en una manifestació més del rebuig de CiU i PP a la diversitat que caracteritza la Catalunya d'avui, i que en un barri com Hostafrancs, on tenim la nostra seu, és de fa molts anys definidora de la seva personalitat.
Les intervencions van finalitzar tot recordant com, en aquests darrers anys, el govern d'esquerres del qual ICV-EUiA forma part ha desenvolupat un seguit de polítiques com mai s'havien fet, i la necessitat que, en aquestes eleccions, la nostra coalició surti reforçada per continuar treballant en aquest camí de progrés.
dimarts, 16 de novembre del 2010
ECONOMIA, ECOLOGIA I... LLIBERTAT!!!
Autor/a: Teresa Mira, J.M. López i Llaví, Enric de Vilalta i J.M.Armengou.
Càrrec de l'autor dins d'ICV: Àmbit Fet Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds
Mitjans on s'ha publicat l'article: El Punt, 14/11/2010
Economia, ecologia i llibertat. Vet aquí la columna vertebral del programa d’ICV-EUiA a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. És evident la càrrega emotiva dels significants d’aquesta trilogia tan a prop de l’esperit civilitzat: la casa a oikos; la paraula i la raó a logos; la llei a nomos i la llibertat, de l’acusatiu de libertas. Les dues primeres ens parlen de la casa, del lloc -la ciutat, la ciutat de ciutats, el país-, de l’ésser humà, de com administrar aquest lloc, el país de les persones, de com conservar-lo sabent-ne les lleis, i la tercera ens evoca l’estat i la condició de persones lliures, la llibertat política, la sobirania, la llicència, la intrepidesa, la lliure disposició i la franquesa.
Llibertat, paraula i lloc associades a l’economia i a l’ecologia segueixen vives i insatisfetes a Catalunya. Són una aspiració de bon govern i una ambició política tan antigues que provenen del component essencial, de l’ADN, de la nostra comunitat: la sobirania del poble, l’espai on dipositem la capacitat de decisió el més pròxima possible de la gent. A l’Edat Mitjana, els reis no podien prendre decisions sense les Corts Catalanes, i quan Jaume I va conquerir Mallorca i València no les va erigir en simples extensions dels seus dominis catalanoaragonesos sinó que hi creà dos regnes confederats on el burgès (de burg, ciutat), el ciutadà, tenia també capacitat de decidir sobre com calia organitzar la ciutat o la societat.
Des que Catalunya va ser sotmesa al domini dit ja espanyol, de matriu estríctament castellana, sempre captiu dels poders fàctics (primer dels senyors, després dels sobirans i ara dels mercats), mai no ha renunciat a aquestes aspiracions de legítima sobirania del poble. Sobirania per administrar-se justament, sobirania per decidir els lligams territorials que consideri legítims, sobirania per conservar el seu patrimoni cultural, lingüístic, simbòlic, natural i paisatgístic; sobirania per estalviar en temps de crisi i per garantir ajut, sanitat i escola a tothom, també a aquells que, vinguts de fora, només poden rebre’l del veí o del municipi. Les solucions a la crisi econòmica, ecològica i de llibertats que viu avui Catalunya rauen essencialment en la capacitat d’exercir la seva sobirania. Per això, marcar un full de ruta cap a aquesta sobirania és essencial per tal que la societat catalana surti de la crisi. La vaga general del 29 de setembre ha començat -tot just i encara massa tímidament- a vehicular el disgust de la bona gent enfront dels estats captius del mercat, i és una queixa contra el govern espanyol i l’europeu, dominats per les polítiques que disposen els poders financers i econòmics, amb les contradiccions que hi afegeix el difícil encaix en els sindicats dels nous paradignes dels treballadors i les treballadores.
Després de la sentència del TC sobre l’Estatut que va referendar, Catalunya se sent avui menys lliure que fa 30 anys: perquè la seva exigència d’autogovern i de sobirania està per sobre del sostre de la Constitució Espanyola i de la mediocritat dels governs en l’alternança de PP i PSOE, que comparteixen un nacionalisme espanyol ben útil per a l’espoli de Catalunya, amb el vist i plau dels conservadors catalans i bascos. ICV-EUiA proposa una última opció d’entesa amb l’Estat, una reforma positiva de la Constitució per tal d’articular un estat federal plurinacional i de permetre l’exercici del dret d’autodeterminació de les nacions que el componen... que no són pas 17! Aquests afanys d’autogovern i sobirania mouen avui les forces realment progressistes. A Catalunya, la cohesió social està garantida: gairebé des de sempre hi hem conviscut catalans, espanyols i gent de doble o més convicció. I avui el clam de sobirania pertany tant a la gent que va viure les convulsions de la preguerra civil i la repressió de la postguerra com a la que va venir de la resta d’Espanya, impel·lida pels governs del franquisme, i com als nouvinguts d’arreu del món. Malgrat la desaparició, les execucions o l’exili sofert per moltes persones pel simple fet de ser catalanistes, republicanes o d’esquerres, l’ADN de Catalunya ha perviscut i ara parla tant en català com en castellà i en desenes de llengües dels orígens més diversos.
I si les Corts espanyoles bloquegen de bell nou aquestes aspiracions, el Parlament de Catalunya, amb majoria qualificada, haurà de deixar el futur de l’autogovern a la lliure determinació de la ciutadania. L’esperit que va motivar la manifestació del 10 de juliol es manté viu en les cases, en les pàgines d’opinió dels diaris, en la raó de les formacions polítiques que a Catalunya proclamem el dret a decidir i en les aspiracions d’alliberament que les esquerres pròpiament catalanes i radicalment democràtiques, com ho és la coalicció ICV-EUiA, hem defensat sempre, tant a la clandestinitat com en democràcia, tant des de l’oposició com des del govern. I que seguirem defensant.
Càrrec de l'autor dins d'ICV: Àmbit Fet Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds
Mitjans on s'ha publicat l'article: El Punt, 14/11/2010
Economia, ecologia i llibertat. Vet aquí la columna vertebral del programa d’ICV-EUiA a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. És evident la càrrega emotiva dels significants d’aquesta trilogia tan a prop de l’esperit civilitzat: la casa a oikos; la paraula i la raó a logos; la llei a nomos i la llibertat, de l’acusatiu de libertas. Les dues primeres ens parlen de la casa, del lloc -la ciutat, la ciutat de ciutats, el país-, de l’ésser humà, de com administrar aquest lloc, el país de les persones, de com conservar-lo sabent-ne les lleis, i la tercera ens evoca l’estat i la condició de persones lliures, la llibertat política, la sobirania, la llicència, la intrepidesa, la lliure disposició i la franquesa.
Llibertat, paraula i lloc associades a l’economia i a l’ecologia segueixen vives i insatisfetes a Catalunya. Són una aspiració de bon govern i una ambició política tan antigues que provenen del component essencial, de l’ADN, de la nostra comunitat: la sobirania del poble, l’espai on dipositem la capacitat de decisió el més pròxima possible de la gent. A l’Edat Mitjana, els reis no podien prendre decisions sense les Corts Catalanes, i quan Jaume I va conquerir Mallorca i València no les va erigir en simples extensions dels seus dominis catalanoaragonesos sinó que hi creà dos regnes confederats on el burgès (de burg, ciutat), el ciutadà, tenia també capacitat de decidir sobre com calia organitzar la ciutat o la societat.
Des que Catalunya va ser sotmesa al domini dit ja espanyol, de matriu estríctament castellana, sempre captiu dels poders fàctics (primer dels senyors, després dels sobirans i ara dels mercats), mai no ha renunciat a aquestes aspiracions de legítima sobirania del poble. Sobirania per administrar-se justament, sobirania per decidir els lligams territorials que consideri legítims, sobirania per conservar el seu patrimoni cultural, lingüístic, simbòlic, natural i paisatgístic; sobirania per estalviar en temps de crisi i per garantir ajut, sanitat i escola a tothom, també a aquells que, vinguts de fora, només poden rebre’l del veí o del municipi. Les solucions a la crisi econòmica, ecològica i de llibertats que viu avui Catalunya rauen essencialment en la capacitat d’exercir la seva sobirania. Per això, marcar un full de ruta cap a aquesta sobirania és essencial per tal que la societat catalana surti de la crisi. La vaga general del 29 de setembre ha començat -tot just i encara massa tímidament- a vehicular el disgust de la bona gent enfront dels estats captius del mercat, i és una queixa contra el govern espanyol i l’europeu, dominats per les polítiques que disposen els poders financers i econòmics, amb les contradiccions que hi afegeix el difícil encaix en els sindicats dels nous paradignes dels treballadors i les treballadores.
Després de la sentència del TC sobre l’Estatut que va referendar, Catalunya se sent avui menys lliure que fa 30 anys: perquè la seva exigència d’autogovern i de sobirania està per sobre del sostre de la Constitució Espanyola i de la mediocritat dels governs en l’alternança de PP i PSOE, que comparteixen un nacionalisme espanyol ben útil per a l’espoli de Catalunya, amb el vist i plau dels conservadors catalans i bascos. ICV-EUiA proposa una última opció d’entesa amb l’Estat, una reforma positiva de la Constitució per tal d’articular un estat federal plurinacional i de permetre l’exercici del dret d’autodeterminació de les nacions que el componen... que no són pas 17! Aquests afanys d’autogovern i sobirania mouen avui les forces realment progressistes. A Catalunya, la cohesió social està garantida: gairebé des de sempre hi hem conviscut catalans, espanyols i gent de doble o més convicció. I avui el clam de sobirania pertany tant a la gent que va viure les convulsions de la preguerra civil i la repressió de la postguerra com a la que va venir de la resta d’Espanya, impel·lida pels governs del franquisme, i com als nouvinguts d’arreu del món. Malgrat la desaparició, les execucions o l’exili sofert per moltes persones pel simple fet de ser catalanistes, republicanes o d’esquerres, l’ADN de Catalunya ha perviscut i ara parla tant en català com en castellà i en desenes de llengües dels orígens més diversos.
I si les Corts espanyoles bloquegen de bell nou aquestes aspiracions, el Parlament de Catalunya, amb majoria qualificada, haurà de deixar el futur de l’autogovern a la lliure determinació de la ciutadania. L’esperit que va motivar la manifestació del 10 de juliol es manté viu en les cases, en les pàgines d’opinió dels diaris, en la raó de les formacions polítiques que a Catalunya proclamem el dret a decidir i en les aspiracions d’alliberament que les esquerres pròpiament catalanes i radicalment democràtiques, com ho és la coalicció ICV-EUiA, hem defensat sempre, tant a la clandestinitat com en democràcia, tant des de l’oposició com des del govern. I que seguirem defensant.
dilluns, 15 de novembre del 2010
ACTE ELECTORAL ICV LES CORTS
DIJOUS 18 DE NOVEMBRE, A LES 19 HORES, A LA SEU D'ICV LES CORTS-SANTS MONTJUÏC. C/ Ermengarda 36 (cantonada C/ Torre de'n Damians) Les properes eleccions al Parlament de Catalunya sín importants per al futur del nostre País. Aquests darrers quatre anys i en plena crisi econòmica, el govern d'esquerres del qual ICV-EUiA forma part ha desenvolupat un seguit de polítiques socials com mai s'havien fet. En aquestes eleccions, la nostra coalició ha de sortir reforçada per, des d'un nou govern d'esquerres o bé des de l'oposició, continuar defensant els drets socials, crear ocupació, canviar l'economia,aturar el canvi climàtic, impulsar les energies renovables, defensar que Catalunya és una nació... Per això t'animem a participar activament en els actes electorals que organitzarà la nostra coalició. A Les Corts, el proper dijous 18 de novembre, a les 19 hores, a la seu d'ICV Les Corts-Sants Montjuïc, C/Ermengarda 36 (cantonada C/ Torre de'n Damians), tindrà lloc una trobada on intervindran Laia Ortiz i Jordi Miralles, candidats al Parlament de Catalunya. Al finalizar l'acte hi haurà un refrigeri.
US HI ESPEREM!
diumenge, 14 de novembre del 2010
ESQUERRA, ECOLOGIA I LLIBERTAT
Catalunya ha fet grans passes endavant amb el Govern d’esquerres, després de vint-i-tres anys de govern de la dreta, en les polítiques socials, d’habitatge, sanitàries, educatives, culturals i en les polítiques de seguretat. Les polítiques d’ordenació del territori, d’infraestructures i de medi ambient han donat un gir a favor de la preservació del territori i la sostenibilitat. L’acció de Govern és més transparent i participativa. El sostre d’autogovern és més alt que en el període anterior, tot i la sentència del Tribunal Constitucional. En definitiva, en aquests anys de govern d’esquerres la construcció social i nacional de Catalunya ha avançat com mai. Un Govern que respon a la majoria social que a Catalunya s’identifica amb les esquerres.
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa hem tingut un paper destacat com a impulsors d’aquest canvi, liderant les polítiques d’habitatge, de medi ambient, de seguretat pública, de memòria històrica, de pau i de participació. Ho hem fet amb rigor i responsabilitat: hem donat establitat al Govern. I també amb coherència, una coherència que ens ha portat, en algunes ocasions i quan ha calgut, a mostrar les nostres discrepàncies dins del Govern, com ara per evitar la supressió de l’Impost de Successions, defensar el servei públic en la Llei d’educació o oposar-nos a les subvencions a vehicles molt contaminants. En alguns casos, hem aconseguit redreçar l’objectiu inicial de PSC i ERC, com en el cas de la Llei de successions, que finalment es manté per als qui més tenen, o aconseguint un increment de l’IRPF a les rendes més altes. En els altres casos, hem expressat el nostre desacord. Tant d’una manera com d’una altra, però, sempre hem estat la veu de la gent d’esquerres i ecologista al Govern, de totes aquelles persones que el 2006 ens van donar la seva confiança.
Avui, als inicis del segle XXI i a les portes d’unes noves eleccions, Catalunya s’enfronta a tres grans reptes: en primer lloc, la crisi econòmica, amb més de 600.000 persones aturades, i ecològica, la que provoca el canvi climàtic, i que posa de manifest l’esgotament de l’actual model productiu; en segon lloc, la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el debat obert sobre el futur del país; i en tercer lloc, el creixent sentiment d’allunyament i de desconfiança de bona part de la ciutadania envers la política, el que es coneix com a desafecció.
La societat catalana és oberta i dinàmica, amb capacitat d’innovació i de creativitat. És una societat preocupada pel seu territori, per la natura i pel medi ambient, aquí com arreu del món. Som un país de gent treballadora, que vol millorar la seva qualitat de vida, que aspira a millorar el benestar i la cohesió social. Una nació amb l’empenta necessària per sortir de la crisi i per fer front al repte que suposa la sentència del TC.
El que necessitem, doncs, és mobilitzar totes aquestes energies per impulsar el progrés social, ecològic i nacional del nostre país. I, per això, cal un nou impuls de les polítiques d’esquerres i ecologistes a Catalunya. No podem tornar enrere, al passat, amb governs de dretes i polítiques conservadores, que són les que arreu del món estan retallant drets socials, impedeixen fer front al canvi climàtic i protegeixen els interessos dels poderosos. I que, a Catalunya, van portar-nos a l’estancament del nostre autogovern i a la dependència de la dreta espanyola més centralista i reaccionària.
L’esquerra verda i transformadora es presenta a les eleccions al Parlament de 2010 amb un projecte basat en els valors i les propostes de l’esquerra, l’ecologia i la llibertat. Valors com la justícia social, l’equitat entre homes i dones, la sostenbilitat, l’ètica, la transparència i la participació.
Esquerra
La crisi ha posat en evidència, encara més, que el model actual és socialment injust i ecològicament insostenible. Aquest sistema és incapaç de garantir el benestar per a tothom, provoca enormes desigualtats de classe, gènere, generacionals, d’accés al mercat de treball, per raó de l’origen o de discapacitat, i posa en perill la salut ambiental del planeta i el benestar de les generacions futures.
Per a ICV-EUiA, els recursos destinats a satisfer els drets socials no són una despesa, sinó una inversió pel present i el futur del país. De fet, els països amb més igualtat social, amb un millor índex de desenvolupament humà, són també els països més competitius i amb més perspectives de futur.
Tenim el convenciment que no podem sortir de la crisi amb les polítiques de sempre de la dreta, amb l’abaratiment dels costos laborals i la reducció de les polítiques socials i sense tenir en compte els costos ambientals.
Ben al contrari, per a ICV-EUiA l’economia ha d’estar al servei de les persones, i no pas les persones al servei de l’economia. No ens resignem a acceptar l’elevat atur, l’exclusió social i la pobresa. És necessari, doncs, enfortir i millorar el sistema de benestar català, equiparant-nos amb els països més avançats d’Europa, creant ocupació en la cura de les persones, a nens i nenes i gent gran, eixamplant i millorant la qualitat de l’educació i la salut públiques, garantint el dret a la cultura i estenent els serveis socials. Cal anar cap a un model més humà i democràtic de les relacions laborals, que permeti millorar les condicions laborals i vitals de la població treballadora del nostre país. Així mateix, treballem per un model de societat que fa de la plena igualtat entre homes i dones un objectiu prioritari.
Ecologia
ICV-EUiA proposa un nou Acord Social i Ecològic per impulsar la modernització de Catalunya. Estem parlant d’un nou model productiu, capaç de crear ocupació en l’economia vinculada al medi ambient i l’atenció a les persones, que desenvolupi la nostra economia i, alhora, millori la qualitat de vida. Un model productiu baix en carboni i que internalitzi els costos socials i ambientals. Un nou model que promogui l’equitat, tant social com de gènere, així com l’equilibri territorial.
Aquest Acord tindrà com a eix principal d’actuació l’Estratègia catalana per a la creació d’ocupació social i ecològica, amb plans per crear nova ocupació en l’economia verda, en el sector de les energies renovables i de la gestió energètica sostenible, en la rehabilitació i l’ecoeficiència en la construcció, en la mobilitat sostenible, en la gestió de l’aigua i els residus, en la protecció del territori i en la societat del coneixement.
Volem crear un nou entorn favorable per a les empreses, basat en l’eficiència en l’ús de l’energia, l’aigua i els residus; en la qualificació i la capacitat d’adaptació dels treballadors i les treballadores gràcies a un sistema de formació i unes polítiques actives d’ocupació eficients, i el suport a les noves iniciatives i als nous emprenedors i les noves emprenedores. Volem estimular unes empreses modernes, que comptin amb la participació dels treballadors i les treballadores, obertes a la innovació i amb responsabilitat social i ambiental. Una nova manera d’entendre la competitivitat que no es basa en la reducció de costos laborals o ambientals.
Els canvis que proposem impliquen un canvi cultural de fons. Per fer avançar la sostenibilitat, el canvi tecnològic no és suficient; calen nous hàbits de consum i nous estils de vida. El consumisme dominant, el malbaratament constant dels recursos naturals, el productivisme i l’especulació, l’enriquiment fàcil a costa del que sigui han demostrat ser un perill per als ecosistemes, per a la salut i el benestar de les persones i, fins i tot, per al sistema democràtic, amenaçat pels casos de corrupció.
Aquest canvi no és pas una quimera, ja està en marxa. En la nostra societat ja hi ha multitud d’experiències concretes que incorporen aquesta nova manera de produir i de consumir. I un munt de persones amb iniciativa i capacitat d’innovació disposades a sumar-s’hi. Només requereixen l’impuls necessari, el que vol donar ICV-EUiA. Canvis culturals com els que expressen la reducció en el consum de l’aigua i en la generació de residus, la disminució dels accidents de trànsit o la creixent sensibilitat ambiental.
Llibertat
Després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, s’ha obert una nova etapa caracteritzada pel debat polític i social sobre l’horitzó nacional de Catalunya. ICV-EUiA som una força catalanista d’esquerres, i proposem una nova estratègia nacional basada en tres punts: primer, un pla per recuperar l’Estatut i millorar l’autogovern, amb tots els mecanismes jurídics i polítics possibles; segon, la reforma de la Constitució en un sentit federal i plurinacional; i tercer, l’exercici del dret a l’autodeterminació en cas de negativa de l’Estat a buscar una solució constitucional. El fil conductor d’aquest “full de ruta” és la defensa de l’autogovern i el federalisme plurinacional, un federalisme que incorpora el dret a decidir com a element fonamental.
Una nova economia requereix també d’una nova política per donar més poder a la ciutadania. Una política per fer una Administració transparent, amb parets de vidre, amb participació ciutadana i control democràtic. Una política basada en l’ètica per acabar amb la corrupció, per treure el diner de la política. Una política que promogui la laïcitat com a element fonamental per a la convivència democràtica.
Catalunya és un país d’oportunitats, un país que ha de garantir la plena igualtat de drets i deures, inclòs el dret a vot de totes les persones que viuen i treballen a Catalunya. Volem un país on l’origen social o geogràfic, l’opció sexual, les creences o les no creences religioses no siguin cap obstacle per desenvolupar una vida plena.
Som el futur
En aquestes eleccions, es confronten projectes d’esquerres i de dretes. També, però, les polítiques ecològiques i modernes versus les polítiques productivistes i antigues; i també la llibertat enfront de la política de la por (als immigrants, a les diferents opcions sexuals, etc.) i la mercantilització de les condicions socials i laborals de la població enfront d’un model inclusiu i democràtic de relacions laborals.
En definitiva, s’enfronten les polítiques del passat, que representa clarament la dreta, CiU i PP, però també sovint el PSC quan defensa polítiques econòmiques liberals i productivistes; i les polítiques de futur, d’esquerres i ecologistes que representa ICV-EUiA.
És necessari que la gent d’esquerres i ecologista, que la gent progressista, es mobilitzi. No podem caure en la resignació ni en el conformisme. Hem de guanyar el futur.
ICV-EUiA promou unes polítiques d’esquerres i ecologistes per crear les condicions per tal que les persones puguin ser felices, puguin viure amb unes condicions dignes, puguin desenvolupar els seus projectes de vida amb llibertat, en un país també més lliure, que pugui decidir el seu futur. Unes polítiques per tal que Catalunya sigui un dels països, a escala social, ecològica i nacional, més avançats d’Europa. Tothom hi és convidat.
EL PLA COMUNITARI DE LES CORTS IMPULSARÀ LA CONSCIENCIACIÓ SOCIAL VERS LES PERSONES AMB DISCAPACITAT
L’acord de col·laboració, dotat amb 19.000 euros, reunirà en una comissió la Federació Plataforma d’Entitats de Persones amb Discapacitat de les Corts, l’àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona i el districte de les Corts.
El Pla Comunitari es proposa aprofundir en el treball en xarxa de les entitats i promoure el voluntariat social del districte.
La Federació Plataforma d’Entitats de Persones amb Discapacitat de les Corts, l’àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona i el districte de les Corts han signat la creació d’un Pla de Desenvolupament Comunitari al districte per impulsar la tasca en xarxa d’entitats del districte, la sensibilització social i la conscienciació vers el col•lectiu de persones amb discapacitat.
L’acord de col•laboració estableix la formació d’una comissió tècnica conjunta entre administració i la Federació, que es reunirà com a mínim cada dos mesos, i una comissió institucional que es reunirà un cop l’any. El Pla, que també té el suport de la Secretaria d’Acció Ciuitadana de la Generalitat, també s’ha proposat impulsar el voluntariat social del districte.
El Pla comptarà amb 19.000 euros, dels quals 10.000 els aporta el districte, i 9.000 l’àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquest acord neix arrel d’un projecte impulsat l’any 2001 per part del Serveis Socials de Les Corts i les entitats del Centre d’Higiene Mental, Banc Solidari de Serveis Gratuïts, Per l’Altra Cor Cremat de Barcelona-Ajut al quart Món i la Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils, amb l’objectiu de potenciar les xarxes veïnals als barris de Les Corts.
A partir d’ara, una tècnica comunitària elaborarà propostes amb l’objectiu d’executar el Pla de Desenvolupament Comunitari per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutadania, de promoure relacions constructives i una positiva resolució dels conflictes entesos com a oportunitat de canvi i creixement personal i comunitari, i de fomentar la corresponsablitat i el compromís de totes les persones, del conjunt del teixit associatiu i econòmic i de les administracions. A partir d’aquesta tasca, s’elaborarà cada any un programa d’actuacions que inclourà les activitats a realitzar, per tal d’assolir els objectius proposats.
A l’any 2006 es va signar un acord de Col·laboració per al Desenvolupament d’un Pla Comunitari al districte de les Corts per part de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya conjuntament amb l’entitat del territori que impulsava el pla, el Banc Solidari de Serveis Gratuïts, amb la finalitat de fer una fotografia de la realitat de les relacions veïnals i associatives del districte de Les Corts.
A partir de les diagnosis treballades i publicades durant el període 2006-2008, s’engega de nou el Pla Comunitari al districte, tot i que en aquest cas, l’entitat impulsora és la Federació Plataforma d’entitats de persones amb discapacitat de les Corts, amb la finalitat de tirar endavant projectes i accions concretes a partir dels resultats dels estudis anteriors i impulsant noves línies de treball com el voluntariat social i la conscienciació social vers el col•lectiu de persones amb discapacitat.
La regidora del districte de les Corts, Montserrat Sánchez, ha valorat com a “positiu i il•lusionant” aquest acord, ja que “novament s’utilitza com a eix transversal el treball en xarxa de les entitats de persones amb discapacitat per aconseguir un objectiu comú: la millora de la qualitat de vida del conjunt de veïns i veïnes del districte”. Sánchez ha afegit que, d’aquesta manera, “des del districte es mostra una vegada més la sensibilitat envers el col•lectiu de persones amb discapacitat”. Sánchez ha recordat que la dotació econòmica per aquest pla comunitari garanteix la seva continuïtat el proper any 2011.
Les Corts, amb els discapacitats
Durant aquests tres anys de mandat, el districte de les Corts ha fet, de l’atenció al col•lectiu de discapacitats, un dels eixos bàsics de la seva política social. D’acord amb el compromís adquirit a través del Pla d’Actuació del Districte, s’han desenvolupat diverses accions per donar suport a les petites entitats i serveis en el sector de la salut i dels discapacitats.
En aquest sentit, s’ha treballat per oferir espais per a la trobada i atenció als afectats i als seus familiars, així com també per a l’organització d’activitats que potencien la salut en general. Aquest és el cas de l’obertura de la nova escola Esclat, o l’acord, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, per al trasllat de l’escola Paideia.
Durant aquests anys també s’ha treballat per anar eliminant les barreres arquitectòniques de l’espai públic i dels equipaments de les Corts per fer-los més accessibles, i s’ha adequat alguns serveis públics a les persones amb dificultats visuals i auditives. Així, s’ha instal•lat anells auditius a centres cívics, biblioteques i sales d’actes del districte, i també s’ha adaptat algun espectacle infantil a nens cecs.
L'Ajuntament informa...
NOTA DE PREMSA
El Pla Comunitari es proposa aprofundir en el treball en xarxa de les entitats i promoure el voluntariat social del districte.
La Federació Plataforma d’Entitats de Persones amb Discapacitat de les Corts, l’àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona i el districte de les Corts han signat la creació d’un Pla de Desenvolupament Comunitari al districte per impulsar la tasca en xarxa d’entitats del districte, la sensibilització social i la conscienciació vers el col•lectiu de persones amb discapacitat.
L’acord de col•laboració estableix la formació d’una comissió tècnica conjunta entre administració i la Federació, que es reunirà com a mínim cada dos mesos, i una comissió institucional que es reunirà un cop l’any. El Pla, que també té el suport de la Secretaria d’Acció Ciuitadana de la Generalitat, també s’ha proposat impulsar el voluntariat social del districte.
El Pla comptarà amb 19.000 euros, dels quals 10.000 els aporta el districte, i 9.000 l’àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquest acord neix arrel d’un projecte impulsat l’any 2001 per part del Serveis Socials de Les Corts i les entitats del Centre d’Higiene Mental, Banc Solidari de Serveis Gratuïts, Per l’Altra Cor Cremat de Barcelona-Ajut al quart Món i la Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils, amb l’objectiu de potenciar les xarxes veïnals als barris de Les Corts.
A partir d’ara, una tècnica comunitària elaborarà propostes amb l’objectiu d’executar el Pla de Desenvolupament Comunitari per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutadania, de promoure relacions constructives i una positiva resolució dels conflictes entesos com a oportunitat de canvi i creixement personal i comunitari, i de fomentar la corresponsablitat i el compromís de totes les persones, del conjunt del teixit associatiu i econòmic i de les administracions. A partir d’aquesta tasca, s’elaborarà cada any un programa d’actuacions que inclourà les activitats a realitzar, per tal d’assolir els objectius proposats.
A l’any 2006 es va signar un acord de Col·laboració per al Desenvolupament d’un Pla Comunitari al districte de les Corts per part de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya conjuntament amb l’entitat del territori que impulsava el pla, el Banc Solidari de Serveis Gratuïts, amb la finalitat de fer una fotografia de la realitat de les relacions veïnals i associatives del districte de Les Corts.
A partir de les diagnosis treballades i publicades durant el període 2006-2008, s’engega de nou el Pla Comunitari al districte, tot i que en aquest cas, l’entitat impulsora és la Federació Plataforma d’entitats de persones amb discapacitat de les Corts, amb la finalitat de tirar endavant projectes i accions concretes a partir dels resultats dels estudis anteriors i impulsant noves línies de treball com el voluntariat social i la conscienciació social vers el col•lectiu de persones amb discapacitat.
La regidora del districte de les Corts, Montserrat Sánchez, ha valorat com a “positiu i il•lusionant” aquest acord, ja que “novament s’utilitza com a eix transversal el treball en xarxa de les entitats de persones amb discapacitat per aconseguir un objectiu comú: la millora de la qualitat de vida del conjunt de veïns i veïnes del districte”. Sánchez ha afegit que, d’aquesta manera, “des del districte es mostra una vegada més la sensibilitat envers el col•lectiu de persones amb discapacitat”. Sánchez ha recordat que la dotació econòmica per aquest pla comunitari garanteix la seva continuïtat el proper any 2011.
Les Corts, amb els discapacitats
Durant aquests tres anys de mandat, el districte de les Corts ha fet, de l’atenció al col•lectiu de discapacitats, un dels eixos bàsics de la seva política social. D’acord amb el compromís adquirit a través del Pla d’Actuació del Districte, s’han desenvolupat diverses accions per donar suport a les petites entitats i serveis en el sector de la salut i dels discapacitats.
En aquest sentit, s’ha treballat per oferir espais per a la trobada i atenció als afectats i als seus familiars, així com també per a l’organització d’activitats que potencien la salut en general. Aquest és el cas de l’obertura de la nova escola Esclat, o l’acord, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, per al trasllat de l’escola Paideia.
Durant aquests anys també s’ha treballat per anar eliminant les barreres arquitectòniques de l’espai públic i dels equipaments de les Corts per fer-los més accessibles, i s’ha adequat alguns serveis públics a les persones amb dificultats visuals i auditives. Així, s’ha instal•lat anells auditius a centres cívics, biblioteques i sales d’actes del districte, i també s’ha adaptat algun espectacle infantil a nens cecs.
L'Ajuntament informa...
NOTA DE PREMSA
dilluns, 1 de novembre del 2010
BIBLIOTEQUES, ESPAI JOVE O COM ÉS QUÈ ES FA DEMAGÒGIA EN COMPTES DE PROPOSTES SERIOSES
Aquests dies s'està sentint un cert rebombori entorn la biblioteca de Can Rosés. De fet, des del plenari del juliol l'estem ballant. Darrerament fins i tot CiU ha repartit 5000 fulletons denunciant que el govern del districte pretén tancar la biblioteca. Cal que posem les coses al seu lloc i explicar quina és la realitat perquè a partir de dades certes i verificables cadascun pugui opinar amb total rigor. Una altra cosa és fer demagògia o faltar a la veritat.
Que al districte de Les Corts manca sòl per construir equipaments és una realitat que no se li escapa a ningú que conegui el territori. Que ens manquen equipaments per donar servei als veïns i veïnes dels nostres barris, també. La conjugació d'aquestes dues variables, manca de sòl i necessitats d'equipaments, fa que trobar solucions idònies no sigui fàcil.
Dos són els equipaments que centren la polèmica, l'Espai Jove i la biblioteca de districte. I cal parlar dels dos a l'hora, perquè les dues solucions van lligades.
La biblioteca de Can Rosés fa una funció magnífica, reconeguda pels seus nombrosos usuaris, però s'ha quedat petita. El pla de biblioteques de Barcelona preveu que els deu districtes de la ciutat tinguin una biblioteca central i una de més petita per cada barri. A Les Corts s'ha previst la construcció de la biblioteca de districte a l'edifici de l'antiga fàbrica Campabadal, al carrer Comtes de Bell-lloc, un espai que permet la ubicació d'un gran equipament de més de 4000m2 que faci les funcions de biblioteca central del districte i de biblioteca del barri de Les Corts. És a dir, no s'elimina la biblioteca de Can Rosés, sinó que es trasllada a una nova ubicació, a pocs minuts a peu (de Déu i Mata/Numància a Comtes de Bell-lloc/Evarist Arnús), dins el mateix barri, ben comunicada, i es multiplica l'espai dels 700m2 actuals als més de 4000m2 de la nova biblioteca. No perdem cap biblioteca, sinó que amb el trasllat guanyem espai, qualitat, possibilitat d'encabir equipaments com una aula d'estudi o sales per realitzar actes de tota mena de les que ara no disposem, més metres quadrats, més qualitat, comoditat i serveis pels veïns i veïnes del barri i del districte.
El trasllat de la biblioteca de Can Rosés a Comtes de Bell-lloc allibera l'edifici de l'antiga masia per ubicar l'Espai Jove. A Les Corts no tenim un equipament juvenil que aplegui el conjunt de les entitats que treballen en el nostre districte i que els ofereixi l'espai que necessiten. La seva ubicació provisional al CC Les Corts del carrer Masferrer és absolutament insuficient. El pla d'equipaments juvenils de l'Ajuntament de Barcelona 2008-2015 preveu la ubicació de l'Espai Jove del districte en la masia de Can Rosés, un cop traslladada l'actual biblioteca al seu nou emplaçament, amb metres quadrats suficients per les seves activitats, en un espai que no entra en contradicció amb els equipaments escolars contigus i, pel seu relatiu aïllament, no ha de provocar molèsties als veïns de la zona. A més, i això és fonamental per nosaltres, aquesta solució es va pactar en el seu moment amb la Plataforma d'Entitats Juvenils del districte. Aquesta era la situació fins que en el plenari de juliol CiU presenta una proposta consistent en paralitzar el trasllat de la biblioteca de Can Rosés i en exigir que el govern del districte busqués un nou emplaçament per l'Espai Jove. Amb el suport del PP (i ja explicaran a canvi de què) i l'oposició d' ICV-EUiA, PSC i ERC, aquesta proposta va ser aprovada, deixant a l'aire i sense una proposta alternativa concreta una situació que, abans del plenari, teníem encarrilada i consensuada amb les entitats.
Al plenari de setembre CiU comenta que donat que l'espai de Comtes de Bell-lloc és prou gran hi caben tant la biblioteca de districte com l'Espai Jove, i que la seva proposta (que formalment no han presentat enlloc) garanteix així el manteniment de la biblioteca de Can Rosés. Tenen sentit dues biblioteques a tan poca distància? Tant de bo en tinguéssim una a cada cantonada, però tothom pot entendre que la ubicació dels equipaments ha de ser racional i equilibrada en el territori. Té sentit col·locar en la mateixa ubicació una biblioteca i un espai jove? Són equipaments compatibles? Què passarà quan, per exemple, els tabalers assagin i facin soroll? Es pot garantir un ús de qualitat i en condicions de l'equipament per part dels dos col·lectius? La convivència amb el veïnat serà factible? És millor una petita biblioteca de barri més una petita biblioteca de districte enganxada a un espai jove, situades molt a prop, sense l'acord o el consens amb les entitats juvenils, o té més sentit un Espai Jove de qualitat a Can Rosés, amb l'acord i el consens de les entitats juvenils, i una gran biblioteca de districte i de barri a Comtes de Bell-lloc, amb espai suficient, equipada, de qualitat, amb possibilitat d'encabir-hi altres serveis que incrementin el seu valor com a equipament?
Per nosaltres no hi ha dubte.Cal parlar en aquests termes i plantejar les alternatives amb dades reals. La resta és, com hem vist aquests dies, demagògia barata.
Albert Pérez i Núñez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
