.

.

dijous, 6 de desembre del 2012

CONSELL PLENARI DE LES CORTS. DEFENSEM L'ESCOLA CATALANA


 S'APROVEN LES PROPOSTES D'ICV-EUIA

El plenari del districte de Les Corts va aprovar per unanimitat la proposta que va presentar el grup d’ICV-EUiA perquè el govern del districte elabori de manera paticipativa un pla de carrils per bicicletes que permeti la comunicació eficaç tant en direcció mar-muntanya com llevant-ponent, així com que es reformin i millorin els exisitents, sobre tot en els punts on es produeixen situacions més conflictives entre les bicicletes i els vianants. El pla s’haurà de presentar al plenari de juliol després de passar pels consells de barri i altres òrgans de participació.


També va ser acceptar el prec en el que demanàvem al govern que, juntament amb les entitats socials i els comerciants del districte, organitzés una campanya amb el nom “A Les Corts no es llença el menjar” per a garantir que els excedents comercials es distribueixen a un preu simbòlic i de manera eficaç entre les persones que estan patint situacions d’exclusió i pobresa a causa de la crisi econòmica. El prec va rebre el suport d’entitats i veïns presents en el plenari. En farem un seguiment ben acurat de la seva aplicació.


Vam presentar un pregunta sobre el trasllat dels serveis de pediatria dels CAPs de Les Corts al nou edifici de Sant Joan de Deu-Numància. Estarem a sobre del tema per defensar que no es perdi ni una unitat d’atenció pedriàtrica ni es sacrifiqui la idea del servei de salut de proximitat.


A iniciativa d’ICV-EUiA es va consensuar amb els altres grups polítics una declaració institucional en commemoració del Dia Internacional Contra la Violència Masclista. 


 EN DEFENSA DEL MODEL D'ESCOLA CATALANA. NI UN PAS ENRERA|

 
El mateix dia del plenari vam tenir coneixement de l’esborrany de llei d’educació del ministre Wert. ICV-EUiA a Les Corts va proposar als grups municipals del PSC i CiU presentar una moció urgent en defensa del model d’escola catalana. La presidenta del Consell del Districte i el seu grup municipal del PP van bloquejar aquesta proposta que finalment no es va poder incorporar a l’ordre del dia. 

Però nosaltres sóm tossuts i insisitents. Continuarem treballant en defensa del model d'escola catalana, també al districte, també al plenari, també al carrer, al costat de la comunitat educativa de Les Corts, de la ciutat i de tot el país.

Aquest és el text de la moció que no es va poder presentar: 

 
EL CONSELL PLENARI DEL DISTRICTE DE LES CORTS


Davant la greu preocupació que ha provocat el contingut de l’esborrany de llei d’educació promoguda pel ministre d’Educació Wert, les seves propostes de control doctrinal de l’educació, de recentralització del sistema, de minorització de les llengües no castellanes, amb especial malvolença contra l’escola catalana i els programes d’immersió lingüística que han representat un dels millors èxits del nostre sistema educatiu en els darrers 30 anys, la qual cosa fa retornar les polítiques educatives a un passat predemocràtic que crèiem superat 
 

MANIFESTA

Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, i en el cas de la llengua castellana amb una competència oral i escrita similar i en algun cas superior a la de territoris únicament castellanoparlants de l'Estat espanyol, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.

Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.

Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.

Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel·lència en la competència comunicativa.

Que, segons el que ha estat manifestat reiteradament per instàncies politiques i jurisdiccionals de tota mena, és plenament legítim que la llengua catalana sigui el centre de gravetat de l’escola catalana, sense que això impliqui l’exclusió de la llengua castellana, de manera que es garanteixi el seu coneixement i el seu ús a Catalunya

A més REITERA

El dret a rebre l’educació en català, d’acord amb el que disposa l’Estatut de Catalunya i les lleis, i a que s’utilitzi amb normalitat el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, tal i com s’estableix en la normativa vigent, així com la inmersió lingüística com a recurs pedagògic en el cicle inicial, com a garantia del coneixement amb suficiència oral i escrita del català i el castellà en finalitzar l’educació obligatòria, sigui quina sigui la llengua habitual de l’alumne en incorporar-se al sistema educatiu.

El dret de l’alumnat català a no ser segregat en centres ni en grups diferents a causa de la seva llengua habitual, d’acord amb el model de conjunció lingüística, i a que aquells alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà o una altra, i que s’incorporin tardanament al sistema educatiu, tinguin el dret de rebre un suport específic si així ho requereixen.

Per tot això, el Districte de Les Corts

MANIFESTA el seu suport al model lingüístic vigent en el sistema educatiu català, com a garantia de cohesió social i de la plena igualtat d’oportunitats, aixi com de la plena competència lingüística i aprofitament escolar de tot l’alumnat, tant en català com en castellà, a nivell oral i escrit, en finalitzar l’etapa educativa obligatòria, tal i com demostren els estudis comparatius que avaluen la qualitat del sistema educatiu català.

DÓNA EL SEU SUPORT a les entitats que han cridat la societat catalana a mobilitzar-se en defensa de l'escola en català.

ENCORATJA els centres escolars i educatius de Les Corts a fer un pronunciament unànim en defensa de model d’escola catalana i fa una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.

ANIMA les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport del model d’escola catalana, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudin a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i els dóna tot el seu suport institucional.

dilluns, 3 de desembre del 2012

PROPOSTES D'ICV-EUIA AL PLENARI DE LES CORTS. DESEMBRE 2012

Acabem de celebrar unes eleccions al Parlament de Catalunya. Més enllà de l'ànàlisi dels resultats i les valoracions més polítiques, no voldria començar aquest apunt al blog sense donar les gràcies als 3698 ciutadans i ciutadanes de Les Corts que han fet confiança a la candidatura d'ICV-EUiA, 1181 més que en les darreres eleccions. Augment de votats en els tres barris, a Les Corts, a Sant Ramon-Maternitat i a Pedralbes. Estem contents pels resultats i disposats a treballar per ser mereixedors d'aquesta confiança i per continuar creixent al servei de tots.

Però la vida continua i tenim ja el darrer plenari del Consell del Districte de l'any 2012. En aquest plenari el grup municipal d'ICV-EUiA de Les Corts presenta tres iniciatives. En el plenari del mes de maig es va aprovar una proposta nostra sobre la implantació de nous carrils per bicicletes i millores dels existents. Se'ns va dir que havíem d'esperar a l'aprovació del PAD per dur-la a terme. Ja s'ha aprovat el PAD i el més calent és a l'aigüera. S'ha fet una actuació urbanística d'envergadura, com la implantació de la nova xarxa de busos, i la bicicleta continua sent la gran oblidada pel govern convergent. Així doncs, presentem ara una proposta en la que demanen que el districte de Les Corts elabori un pla de carrils per bicicletes, de manera participativa, comptant amb veïns, usuaris de bicicletes, sectors tècnics implicats i grups municipals d’aquest districte, en el marc d’una comissió de treball creada a tal efecte, i que es presenti per la seva aprovació en el proper plenari de maig de 2013.
Proposició carrils bici



La situació de crisi econòmica que estem vivint està afectant d’una manera dramàtica els sectors més desfavorits de la nostra societat. Les dades indiquen que els nivells de pobresa estan augmentant molt ràpidament, sobre tot entre les dones, la gent gran i els infants, arribant a situacions de dificultats per cobrir les necessitats més bàsiques, com l’alimentació.
En aquesta situació de crisi econòmica sovint han estat les entitats cíviques i les organitzacions socials les que amb la seva solidaritat han contribuït de manera més significativa a l’ajuda més inmediata que necessiten aquestes persones. La seva actuació mereix tot el suport que se’ls pugui donar des de les diferents administracions públiques.
És imprescincible que des de l’administració pública es prenguin mesures per tal de paliar tant com sigui possible aquestes situacions de pobresa i d’exclusió extremes. Presentem un prec en el que demanem al govern que elabori, conjuntament amb les entitats socials i de comerciants la campanya “A Les Corts no es llença el menjar”, per garantir que no es malbaraten recursos i que es puguin distribuir eficaçment entre els ciutadans que més ho necessiten.
Prec Campanya Aliments

Presentem també una pregunta sobre el trasllat del servei de pediatria del CAP Maternitat al nou edifici de Sant Joan de Deu-Numància. Ens preocupa la possible pèrdua de l'atenció de proximitat i la reducció d'un servei del que fins ara els usuaris estan plenament satisfets i volem fer un seguiment exhaustiu. No consentirem que ens amaguin les retallades darrera de conceptes com la racionalització, l'eficàcia, la rendabilitat... I per això continuarem preguntant, insisitint i treballant.
Pregunta Pediatria Numància



Finalment i a proposta d'ICV-EUiA, els grups municipals de Les Corts estem treballant per presentar una Declaració Institucional en commemoració del Dia Internacional Contra la Violència Masclista. Segur que arribem a un acord.

Albert Pérez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Districte de Les Corts



dijous, 15 de novembre del 2012

divendres, 9 de novembre del 2012

ACTE ELECTORAL ICV-EUIA LES CORTS A CAN DEU


El proper diumenge 11 de novembre, a les 12, ICV-EUIA fa el seu acte electoral a Les Corts, al Centre Cívic Can Deu. Intervendran Pere Alberola, candidat de Les Corts al Parlament, i els candidats Josep Vendrell i David Companyon. Acabarem amb un vermutet.
Us hi esperem

EL 25N, DRETS NACIONALS SI, DRETS SOCIALS TAMBÉ.

I TANT SI PODEM!!!!





dimarts, 23 d’octubre del 2012

divendres, 5 d’octubre del 2012

PLENARI DEL DISTRICTE 4 OCTUBRE 2012




El plenari del districte de Les Corts ha aprovat, malgrat el vot negatiu del grup de CiU, la proposta presentada per ICV-EUiA segons la qual el districte ha d’elaborar en el termini de tres mesos un nou pla d’equipaments de manera participativa, utilitzant els òrgans de participació existents i amb la participació dels grups polítics del consell del districte, entitats veïnals i tècnics del districte. El nou pla ha de fer constar el cost de la inversio a efectuar en cada equipament de cara a poder prioritzar de manera rigorosa l’execució del pla, donant en tot cas preferència als equipaments socials més necessaris. Hem aconseguit l’acord de la majoria del plenari perquè la participació de la ciutadania sigui un element cabdal en aquest procés d’elaboració del pla d’equipaments. Seguirem atentament el procés d’execució d’aquest mandat de plenari per un govern que va votar en contra i que no va mostrar cap mena de sensibilitat envers la proposta.
Vam presentar també un prec sol·licitant la instal·lació de punts verds mòbils a les zones dels barris de Les Corts i Pedralbes que han expressat aquesta necessitat, així com que s’estudïi la necessitat d’ubicar-ne més. El govern va atendre aquest prec, del qual farem el seguiment oportú.

ICV-EUiA va plantejar una pregunta a govern del districte entorn l’efecte de les retallades en educació en els centres públics de Les Corts (reducció de docents, augment d’alumnat, retallada de recursos...). La resposta que se’ns va donar mostra la situació extremadament delicada a la que ens ha portat el govern de CiU de la ciutat i la Generalitat, que suposa un atemptat en tota regla a l’educació pública. Des d’ICV-EUiA treballarem al costat de la comunitat educativa del districte per defensar una educació pública de qualitat, de tots i per tothom
També es va presentar a votació la modificació del PMU de la Colònia Castells per poder ubicar l’Escola Paideia. Des del suport a l’escola que hem demostrat sempre, essent favorables a la seva instal·lació a la Colònia Castells, ens vam abstenir a l’espera que el procés d’al·legacions encara obert aclareixi alguns aspectes que trobem confusos en la tramitació que s’està duent a terme. En aquesta operació cal ser molt curosos per garantir que la solució final sigui realment reeixida, pels veïns de la colònia, per l’Escola Paideia i pel conjunt del districte.
Un altre element de debat present al llarg del plenari va ser la prohibició de l’”Atabal’m”, acte organitzat per les entitats juvenils del districte per la Festa Major. Vam posar de manifest, la hipocresia que es mostra des del govern prohibint un acte adduint que es fomenta el consum d’alcohol quan a l’hora se’n permeten d’altres, organitzats pel mateix govern del districte, per altres entitats o pel mateix partit en el govern, en els que si que es consumeixen begudes alcohòliques. Vam manifestar també la nostra crítica a la consideració que sovint es fa dels actes de les entitats juvenils com a sospitosos d’incivisme, molestos o sorollosos, mab una criminalització de aquestes activitats i aquestes entitats totalment fora de lloc. Ens vam sumar també a la reclamació que van fer les entitats juvenils de més diàleg amb el govern del districte, de recerca de consensos. La Festa Major és de tots i per tots, un espai per la convivència, per la inclusió, pel respecte, pel gaudi, però també per l’expressió de les inquietuds de la ciutadania.

Per cert, ICV organitza aquest any un acte de Festa Major al qual volem convidar-vos a tots. El diumenge 14, a les 11, just abans de la jornada castellera, actuarà a la plaça Comas l’Oriol Canals, que ens ajudarà a encarar amb l’alegria de la seva música aquests temps tan complicats que estem vivint.


Molt bona Festa Major!

Albert Pérez i Núñez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Districte de Les Corts

diumenge, 30 de setembre del 2012

PROPOSTES D'ICV-EUiA AL PLENARI DE LES CORTS


El proper dijous 4 d'octubre, a les portes de la Festa Major, tindrà lloc el plenari ordinari del Consell del Districte de Les Corts. Ha passat un any des del primer plenari ordinari de l'actual mandat, i el més calent encara és a l'aigüera. El govern de CiU al districte continua, amagat darrera els efectes de la crisi econòmica que fan que la seva marxa lentíssima, inacció moltes vegades,  i sovint erràtica pugui quedar camuflada. Una mostra ha estat tot el procés d'elaboració del PAD, del qual vam parlar en una entrada anterior. Les nostres propostes per aquest plenari d'octubre pretenen tant impulsar l'acció del govern com controlar que és el que s'està fent, o potser millor dit, el que s'està deixant de fer. Aquí les teniu.


El districte de Les Corts necessita d'un nou pla d'equipaments. És necessari, sobre tot en temps de crisi econòmica, estudiar acuradament aquestes necessitats i planificar la seva realització pràctica, i per això és imprescindible que el govern del districte compti amb la participació i implicació ciutadana, així com dels tècnics i els grups polítics municipals. Durant més d'un any s'ha posat com a excusa per no tirar endavant el pla d'equipaments la necessitat d'elaborar un PAD. Ja el tenen. Proposem que el districte presenti en el termini de sis mesos un pla d'equipaments elaborat de manera participativa.
Proposta Pla Equipaments


Presentem també un prec en el que, a partir de les demandes veïnals expressades en consells de barri i altres òrgans de participació, sol·licitem al govern del districte que s'instal·lin nous punts verds mòbils a zones que actualment no disposen d'aquest servei, com el barri de Pedralbes o la zona de Loreto-Camp de la Creu del barri  de Les Corts, i que s'estudiï si cal instal·lar-ne més en algun altre punt, en funció de les necessitats que es puguin detectar.
Prec punts verds mòbils

El curs escolar 2012-2013 ha començat a Catalunya amb 30.000 estudiants més que el curs anterior i
3.000 docents menys en els centres públics. A aquestes dades cal afegir l’augment de ratio a les escoles
bressol municipals, així com les retallades en recursos i elements de suport necessaris pel desenvolupament de les activitats dels centres educatius. La ciutat de Barcelona i el districte de Les Corts no han estat aliens als efectes d'aquestes retallades salvatges que posen en perill el nostre sistema educatiu. Presentem un a pregunta al govern en la que demanem que concreti l'abast de les retallades en personal docent i de l’augment de la quantitat d’estudiants que caldrà atendre en aquest curs en els centres públics de Les Corts. La defensa d'una educació pública de qualitat és per nosaltres una prioritat absoluta. Volem que el govern de CiU del districte ens expliqui si per ells també ho és. De moment, en el PAD no hi ha res de res sobre el tema. Mal presagi.




Finalment, presentem un prec de seguiment en el que demanem al govern que ens expliqui que ha fet per portar a la pràctica la proposta d'ICV-EUiA que va aprovar el plenari de Les Corts del passat mes de maig sobre ampliació, reforma i millora dels carrils bici del districte i instal·lació de més punts d'ancoratge. A simple vista, han fet ben poca cosa. A veure que ens expliquen.
Prec seguiment carrils bici



Ens veiem dijous 4 d'octubre, a les 19'30, a la Seu del Districte de Les Corts.

Albert Pérez i Núñez
Conseller portaveu ICV-EUiA
Districte de Les Corts

dimarts, 25 de setembre del 2012

ICV-EUiA VOTA NO AL PLA D'ACTUACIÓ DEL DISTRICTE DE LES CORTS PACTAT ENTRE CiU i PSC




El passat dia 18 es va celebrar un plenari extraordinari del Consell del Districte de Les Corts amb dos punts a l'ordre del dia: l'informe del Pla d'Actuació Municipal (PAM) i l'aprovació del Pla d'Actuació de districte (PAD).

Amb el vot en contra de tots els grups de l'oposició, el districte de Les Corts va informar negativament el PAM. Per ICV-EUiA., el document que presenta el govern de la ciutat no passa de ser un llistat d’objectius amb una manca absoluta de concreció. Per nosaltres no serveix com a full de ruta pel mandat perquè no hi ha no un model de ciutat, ni estableix unes prioritats clares o unes actuacions concretes, i no marca quines són les prioritats d’inversió d'aquí al 2015, incomprensible si tenim en compte que l'Ajuntament de Barcelona disposa de 1900 milions € per invertir en aquest mandat. El PAM no és res més que el reflex del primer any de govern de CiU: poques actuacions, propostes equivocades; actuacions desnortades....

Què manca al PAM de CiU: no hi ha actuacions adequades i decidides per fer front a :

-La creació d’ocupació de qualitat
-La garantia de l’educació pública
-El dret i el manteniment de l’espai públic
-L’urbanisme al servei dels barris i de la ciutat
-La millora ambiental i ecològica de la ciutat i l’Àrea Metropolitana.
-La continuació del procés descentralitzador cap els districte
-Per aprovar un Pla Estratègic de Turisme.


El PAM de CiU expressa la feblesa del govern, la seva incapacitat de definir i concretar un projecte estratègic per Barcelona, i la seva incapacitat de teixir complicitats per tirar-lo endavant. Amb el vot negatiu, ICV-EUiA vol expressar que no és que el document sigui insuficient, és que va en un sentit radicalment diferent del que defensem nosaltres.


PAD

La part més important del plenari va ser el debat i votació sobre el PAD. El document que el govern va sotmetre a votació és el mateix que es va presentar plenari juliol, ara pactat amb el PSC. Només hi ha hagut alguna reubicació d'objectius i algun mínim afegitó que no canvia ni en quantitat ni en qualitat el document.

On estan les aportacions ciutadanes que ens detallaven en la memòria participativa? No s'han recollit explícitament, la qual cosa implica, per una banda, que el govern no s'hi compromet, donat que, en no figurar en el document, no van ser votades pel plenari; per altra banda, això impossibilita el control de la seva execució per part dels ciutadans i entitats que han participat de bona fe en el procés i dels grups municipals del plenari. Aquesta és una mostra de com s'ha fet el procés participatiu del PAD, un procés fallit: han volgut sortir del pas amb una campanya barateta i ha sortit un nyap. Confús, poc productiu, sense una metodologia participativa clara, és una mostra del que significa la participació per CiU, un pur exercici d'aparador.

El PAD està totalment mancat de concreció. Apareixen objectius molt generalistes; manca concreció en el desenvolupament dels objectius en tasques i accions. Sovint es confonen els conceptes i la jerarquia de propostes. Es presenten com a propostes del PAD temes que ja s'estan desenvolupant o temes que ja estan en marxa des del mandat anterior. La concreció o ajust dels objectius de ciutat al territori concret de Les Corts és molt insuficient.


EL DOCUMENT QUE ES ES VA PRESENTAR AL JULIOL ERA MANIFESTAMENT MILLORABLE. EN AQUEST PLENARI HEM DE DIR QUE ÉS CLARAMENT INSUFICIENT


PRINCIPALS PROBLEMES QUE JUSTIFIQUEN VOT NEGATIU


Educació
Ni tan sols apareix com a punt específic. Com a molt s'esmenta, però no se'n parla. Apareixen elements puntuals en el que s'esmenta l'educació o els centres educatius que esquitxen diferents apartats de la proposta de PAD, però no hi ha cap element que ens faci intuir una política educativa pròpia (dins de les competències del districte), ni hi ha cap concreció. No apareix cap referència a necessitats equipaments educatius (només "instar" nou institut, quan això és un mandat del plenari).
Es tira de beta de temes que venen del mandat anterior (p.e. camins escolars, projecte patis oberts...).
0-3: no apareix cap referència, quan ha estat un dels temes que ha generat més aportacions. Ni es contempla.

SUSPENS EN EDUCACIÓ


Medi ambient
No hi ha cap mesura que faci referència a polítiques mediambientals. La concepció de les polítiques mediambientals que CiU va deixar entreveure amb la supressió de l'òrgan de participació mediambiental del cartipàs del districte és consolida en el PAD. Les polítiques mediambientals es redueixen a 0, no existeixen.
Parlen de renaturalització, de connectors verds... redueixen les polítiques mediambientals al manteniment de jardins, cosa que s'ha de fer, però la política de medi ambient va molt més enllà, és un concepte molt més ampli que ha d'abastar de manera transversal tots els àmbits de la vida quotidiana. No apareix ni una sola mesura concreta d'actuació en aquest àmbit per part del districte, ni tan sols l'aprofundiment o si més no la continuació del pla de medi ambient del districte que es va posar en marxa en el mandat anterior.

SUSPENS EN MEDI AMBIENT


Participació
No hi ha mesures per la potenciació de la participació ciutadana, per la seva racionalització, per millorar tant l'eficàcia com per aproximar l'acció política a la ciutadania. No es passa d'enunciats més o menys ben intencionats, però no hi ha mesures concrets. Una mostra és precisament el procés participatiu del PAD, confús, poc productiu (on estan les aportacions?) tal i com he comentat abans. Un procés que veïns i entitats han qüestionat en el plenari anterior, en els diferents consells, en les diferents reunions (o a nivell del conjunt de la ciutat la pròpia FAVB). Un nyap, en una paraula.

SUSPENS EN PARTICIPACIÓ CIUTADANA


Economia
Només es parla del comerç i de fer un districte "bussiness friendly". No es parla d'una economia que doni impuls a actuacions per afrontar la crisi, lligades al territori i a la seva gent, de promoció de la innovació i l'emprenedoria en nous sectors econòmics d'alt valor afegit social i ambiental.

SUSPENS EN ECONOMIA.


PER TOT AIXÒ ICV-EUiA VA VOTAR EN CONTRA DE LA PROPOSTA DE PAD DE CiU I PSC.


SOBRE EL PACTE CiU-PSC.


CiU i PSC han pactat el PAD de Les Corts. L'abstenció del grup socialista equival a un si, donat que permet l'aprovació del PAD només amb els vots favorables de CiU. Amb aquesta actitud el PSC dóna aire a les polítiques de dretes i neoliberals CiU a l'Ajuntament de Barcelona i al districte de Les Corts. Això entra en contradicció, per exemple, amb propostes plantejades pel mateix PSC fins ara en el plenari de Les Corts o amb el suport que han donat a propostes nostres en el que portem de mandat. No veiem cap pàtina d'esquerres en aquest PAD per Les Corts. Que CiU faci polítiques de dretes ja és el que toca, ja hi estem acostumats. El que no entenem és que el PSC hi doni suport i d'aquesta manera renuncïi a fer d'oposició d'esquerres al districte i a la ciutat. Per exemple: 
-No es pot donar via lliure a aquest PAD i pretendre defensar l'escola pública 0-3
-No es facilitar l'aprovació del PAD i pretendre defensar les polítiques públiques de promoció econòmica.
-No es defensa una ciutat que potencia el que és públic, el que és de tots, donant suport a aquest PAD.
No es pot construir una alternativa progressista a l'actual govern conservador de Barcelona facilitant l'aprovació del PAM i del PAD de CiU


ICV-EUiA, ÚNICA OPOSICIÓ D'ESQUERRES AL PLENARI DE LES CORTS

En aquest espai d'alternativa, de propostes, de defensa d'un model diferent de ciutat, al costat dels moviments socials que lluiten en defensa de l'educació pública, de la sanitat de tots i per tots, d'una ciutat oberta, inclusiva, plural, verda... la ciutadania ens trobarà sempre a nosaltres, a ICV-EUiA, ara per ara l'única força d'esquerres del plenari de Les Corts.


Albert Pérez
Conseller portaveu ICV-EUiA

dilluns, 24 de setembre del 2012

Què està passant aquí? (i III)


Tercera qüestió: tenint en compte tot el que he exposat fins ara, quins canvis en l’estratègia política d’ICV es produiran (els programàtics i ideològic, per tot el que he pogut llegir fins el moment, em semblen els adequats)? El primer es molt clar i senzill d’enunciar (però no tant de dur a termini): el tripartit d’esquerres (PSC, ICV, ERC) com a fórmula de govern es cosa del passat perquè el PSC, després d’algunes vacil·lacions durant l’etapa de Maragall, ha acabat per mostrar la seva autèntica cara: la seva fidelitat, per sobre de qualsevol altra consideració (i insisteixo en la paraula “qualsevol”), es amb el PSOE. Se’ls ha posat a prova infinitat de cops, i el resultat ha estat inequívoc. Ho han demostrat per activa i per passiva, i tret de que pateixin una escissió, s’han quedat en el bàndol “unionista”. En la qüestió nacional es troben mes a prop del PP que d’ICV, circumloquis i dialèctica apart. Per “sort” (per a ICV), el seu mal moment en tots els aspectes fa impossible que aspirin a guanyar cap elecció, la qual cosa “estalvia” la “temptació” de pactar amb ells (a nivell municipal la qüestió es diferent, es tracta, realment, d’un altre mon). Quin serà llavors el paper d’ICV? Quina serà la seva política d’aliances? A prop de qui estem mes a prop ara, d’una dreta catalanista liberal, o una socialdemocràcia “descafeïnada” i espanyolista? Jo em veig molt lluny, a distàncies siderals, dels dos. I si el nostre paper fos decisiu per a inclinar la balança en un sentit o un altre? Un decisió difícil i incòmoda, perquè estic d’acord en recolzar a totes les forces catalanistes (també a CiU) per a fer el màxim de força per a assolir el màxim possible de reivindicacions nacionals (independència inclosa, tot i que sobre això tinc molts dubtes), però no pas entrar en un possible govern d’unitat catalanista si aquest fos presidit per algú com Artur Mas, per pura coherència. La millor resposta a aquesta pregunta seria que aconseguíssim fer “el sorpasso”, i passar a ser la primera força de l’esquerra, cosa certament difícil, però si algú te una idea millor, que ho digui. I per fi, en cas de que s’arribés a convocar un referèndum d’independència (independència, no pas autodeterminació), i només hi hagués dues opcions, quin seria el sentit del vot que recomanaria ICV? Aquesta es una pregunta que ens faran sovint, i hem d’estar preparats per a respondre-la. Si la nostra resposta es fer pilotes fora, ens quedarem de seguida fora de joc, i ens ficaran al mateix sac que als socialistes.

I quarta pregunta: contempla ICV de debò la possibilitat de que es produiran canvis realment profunds? El federalisme, per a ser de debò, i per a que satisfaci a la majoria social de Catalunya, implica canvis constitucionals, canvis molt grans, de l’estil de que a la mateixa Constitució espanyola es reconegui l’existència de la nació catalana, que es doni caràcter legal a alguna forma de concert econòmic, que s’obri la porta a les seleccions catalanes i que el català segui reconegut no només com a idioma amb els mateixos drets que el castellà, sinó com a llengua vehicular única en l’educació, i amb tots els drets reconeguts a nivell europeu. Personalment, a mi m’agradaria moltíssim aquesta fórmula, mes que qualsevol altra, però no veig que això pugui ser possible perquè cal que els dos principals partits espanyols (no només un dels dos) els doni el seu vist-i-plau. I quina seria l’actitud d’ICV envers la independència total d’Espanya? La veu viable? Des del punt de vista d’ICV, quins son els seus pros i contres? Tenim suficients experts en tots els camps a les nostres rengleres: economistes, intel·lectuals, historiadors, tècnics de l’Administració Pública, càrrecs públics, pedagogs, parlamentaris a tots els nivells, sindicalistes, i fins i tot directius d’empresa, etc.. Poden ells elaborar algun document en el que quedi clar, i de forma didàctica quins serien els avantatges i inconvenients?

Encara mes: en el cas d’una reforma federal de l’Estat espanyol, que inclogués algun tipus de concert o pacte fiscal per a Catalunya, seguiria sent viable el mateix Estat espanyol? Jo estic convençut de que, en cas de separació (que veig pràcticament impossible, i precisament pel que diré a continuació), la mateixa existència d’Espanya no seria viable, al menys no pas econòmicament (i el País Basc es separaria immediatament). No entro a valorar aquí si ho seria l’existència de Catalunya. Però en un estat federal, amb Catalunya en possessió de gairebé tots els impostos com el País Basc i Navarra, i amb potestat de regular-los, de on obtindria els recursos la resta? No seria aquest un bon argument per a impedir fer qualsevol tipus de concessió, i tancar-se en banda (com està passant ara, efectivament). I llavors què? Existeix alguna possibilitat d’acord? Quin podria ser el punt de trobada? I amb quina força pot negociar Catalunya? L’altra banda te tots els triomfs a la seva ma, la legalitat, la força, i fins i tot els diners, perquè el Govern de la Generalitat es troba en situació de fallida tècnica. Per què hauria de fer algun tipus de concessió? Què o qui, li pot obligar? Estem, doncs, obligats a romandre eternament tal com estem ara (esgotades les vies constitucionals i estatutàries)? Per molts esforç d’imaginació i de bona voluntat que li intento ficar al problema, no aconsegueixo trobar cap resposta satisfactòria.
 
Eugeni Barco

Què està passant aquí (II)


Primera pregunta: hi ha ara mateix una majoria social independentista a Catalunya? Ni que fos emocionalment? Se que es molt difícil d’esbrinar, però l’esforç paga la pena perquè aquest fet condicionaria absolutament tota la resta de plantejament, polítiques, ideologia i discurs. No es el mateix un país que vol tenir un estat propi i independent que un altre que es “conforma” amb una altra cosa. No es pot deixar de banda, ignorar, menystenir, minimitzar o evitar aquest dilema. Fins ara, Iniciativa sempre havia “presumit” de fer les propostes mes avançades, mes radicals, mes avantguardistes en l’anomenada “qüestió nacional”, i en temes d’autogovern. Doncs be, ara, tot plegat, s’ha convertit en “La Qüestió”, i la primera cosa que la gent voldrà saber de nosaltres, es què hem de dir al respecte. El nostre tradicional federalisme, o fins i tot el  confederalisme, se’ns pot quedar curt i pansit, i a menys que aconseguim articular un discurs clar, contundent, diferenciat, coherent i creïble, correm el risc de quedar-nos en el mateix bàndol que els socialistes. Atenció! No estic avançant esdeveniments, ni saltant-me etapes, ni precipitant-me: no soc un “convertit” a l’independentisme d’última hora. Només dic que hem de marcar perfil. I tots els nostres trets distintius (ecosocialisme, feminisme, radicalisme democràtic, municipalisme, etc.) hauran de quedar “afectats” pel fet de que estem “predicant” a un país que vol ser independent (si es que fos així).

Segona pregunta: s’ha convertit realment CDC en un partit independentista? En el seu últim congrés sembla ser que així es va decidir, i els seus portaveus s’han cansat de repetir-ho. Pesos pesants del Govern de la Generalitat també s’han manifestat, tot i que amb mes prudència, i el mateix Mas, fins ara, mai ha pronunciat la paraula “independència”. Es un gir ideològic “sincer”, o es només electoralisme? S’atreviran a anar a les properes eleccions amb un programa independentista? Jo m’atreveixo a augurar que no ho faran, amb l’excusa de que CiU es una federació, i que l’altre soci, Unió, no es independentista. Quin serà el seu discurs, llavors? Es molt probable que, encara que sigui amb un programa ambigu o hermètic, aconsegueixin guanyar per majoria absoluta, si les eleccions es celebressin de seguida. I llavors, què? Un cop constatat que el Pacte Fiscal no es pot aconseguir tampoc, seguiran governant com si res no hagués passat, fent retallades i recolzant les retallades del PP a Madrid? Quin serà el seu projecte per a Catalunya? Totes les seves maniobres, gestos, declaracions, presència a les manifestacions, reclamació del Pacte Fiscal  i suposats girs ideològiques (i fins i tot anuncis de que la independència es proclamarà un dia d’aquests) només hauran estat una estratègia per a guanyar les properes eleccions? Es Artur Mas alguna cosa mes que un neoliberal oportunista? Fins a on s’atrevirà a arribar CiU, un partit que sempre hem considerat conservador i format per “gent d’ordre”? Com gestionaran, o explicaran, o justificaran el seu independentisme davant de la patronal i la banca, dos dels seus suports tradicionals?
Segona pregunta i mig (qüestions relacionades amb les dues primeres, o una de les dues): que es l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)? Qui hi ha darrere? En quina mesura se li ha d’atribuir la capacitat de mobilització que va fer sortir tantes persones al carrer el passat 11 de Setembre? He de reconèixer que gairebé mai no havia sentit parlar d’ells fins poques dates abans de la Diada. I segueixo sense saber massa, amb la qual cosa, i fins a rebre mes informació, mantindré un cert grau de reserva sobre ells. Potser a tots ens toca canviar una mica de “xip”: fins ara, tothom a Catalunya estava convençut de que darrera de tota mobilització, o senzillament manifestació multitudinària que tingués com a reivindicació la qüestió nacional, estava, directa o indirectament, CiU o algun membre de la seva “galàxia”. Hi ha motius per a creure que no es aquest el cas, i que aquí hi ha realment molta mes gent del que es podria pensar, i això implica que ha d’haver gent de procedència molt diversa. Es mes que probable que hi hagi molta gent de CiU, però també d’altres, i que, per un cop, CiU de moment no ho controla, al menys de moment. Un possible precedent, però d’una altra època: la Crida, que va omplir el Camp Nou, i que va aconseguir, al menys a estones, portar el debat sobre qüestions essencialment lingüístiques, culturals i identitàries (en un moment social, polític i econòmic molt diferent de l’actual), sense dependre ni deixar-se controlar per cap partit. I la seva força i capacitat de convocatòria eren limitades. Però l’ANC sembla haver “desbordat”, per nombre, organització i capacitat de mobilització a tots els partits, en un moment en que el prestigi d’aquests (de tots) es troba en el seu punt mes baix des de la restauració de la democràcia. I a mes l’objectiu de l’ANC es la independència, formar un estat propi, la separació de l’Estat espanyol, ho proclamen clarament i sense matisos, i no ho diuen en abstracte ni ho deixen per a un futur llunyà, sinó que plantegen una sèrie d’accions concretes, i amb terminis precisos, literalment per a demà mateix, literalment. Aconseguiran mantenir la seva força, credibilitat i influència? Quina serà la seva actitud davant de les properes eleccions? Donaran consignes de vot pels seus adherits (els seus documents no son prou explícits al respecte)? Seran capaços d’impulsar algun tipus de candidatura unitària? Podran fer d’àrbitre entre els diferents partits catalanistes? Tindran prou força com per a variar significativament els resultats previstos si algun partit (sempre parlo de CiU) els “vacil·la” i no parla clarament d’Independència al seu programa? Arribaran a entrar en conflicte amb CiU (o ICV, posats al cas) i els acabaran desqualificant com a “traïdors” o “covards”? I anat una mica mes enllà, i posats a especular, podria ser que ANC estigués en condicions de desplaçar a CiU com a força dominant en el terreny que ara dominen (la Catalunya “profunda”, fora de l’àrea metropolitana, o fins i tot dins d’aquesta)?

Què està passant aquí? (I)


Efectivament, aquesta es la pregunta del milió de dollars, que em ronda pel cap des de el passat 11 de Setembre, i per la qual no tinc respostes. I que espero que algú, amb mes informació, mes dades, mes visió, mes enteniment, mes intel·ligència o mes contactes que jo em pugui contestar.

He de dir, abans que res, que el dia en qüestió jo no hi era a Barcelona, ni tan sols era a Catalunya. Havia anat a passar el Pont de la Diada fora, aprofitant les restes de temps estiuenc. Aquest ha estat el meu costum els últims anys, sempre que les dates fossin propícies. Així, el 11 de Setembre de 2001 em va agafar, literalment, sota terra: en els moment en que els avions s’estavellaven contra les Torres Bessones a Nova York, jo hi era, visitant la cova de Bramabiau al Massís Central Francès. No en vaig saber res del tema fins que vaig creuar la frontera a La Jonquera, hores mes tard, i vaig posar la ràdio. El que vaig sentir em va semblar, inicialment, o be un programa de ficció, o la discussió de l’argument d’una pel·lícula, cosa ben estranya perquè Catalunya Informació (que es el que acostumo a escoltar per a posar-me immediatament al dia de com està tot) no acostuma a dedicar-li tant de temps a aquestes coses. Quan vaig sentir que RNE parlava també del tema, vaig començar a adonar-me de que es tractava d’un esdeveniment reial, i que era mes increïble que qualsevol guió o argument de ciència-ficció.

Doncs be, aquest any, vaig romandre durant quatre dies (dels quals vaig gaudir totalment) al si de la Castella mes “profunda”, a la província de Burgos, a on les notícies sobre els preparatius de la manifestació arribaven només en petites dosis, si es que arribaven. Jo ja sabia que la d’aquest any seria diferent a les dels altres, sabia que s’havien estant fent grans preparatius, sabia que aquest cop els grans partits catalanistes s’hi estaven implicant de debò, però seguia sense tenir clar fins a quin nivell d’assistència es podria arribar. Doncs be, el dia 11, dimarts, era l’últim dia del pont, i el dia de la tornada. No vaig sentir la ràdio ni veure la televisió en tot el dia. A mig camí, si fa no fa, entre Saragossa i Lleida vaig posar, com de costum, Catalunya Informació, i llavors vaig rebre, i de cop, la impressió que representaven les marejants xifres de l’assistència (vaig quedar estabornit quan vaig sentir “un milió i mig”, i encara no m’ho acabo de creure), el mar de banderes estelades, i  el lema de la reivindicació, totalment inequívoc (mai en la història de Catalunya una quantitat tan gran de persones s’havien reunit per a reclamar un estat propi, sense ambigüitat possible). Estava tornant a un país que no semblava ser el mateix que havia deixat només uns dies enrere, o no era el país la imatge del qual jo creia percebre fins aquell moment. I la informació, imatges, dades i sensacions que m’han estat arribant des de aquell moment, i fins el moment d’escriure aquestes línies no han fet mes que confirmar-me de que Catalunya ja no es el mateix país que jo coneixia, o que creia conèixer.

Opinar i dir coses ho pot fer qualsevol. Però fer-ho amb coherència, sense fer el ridícul i no quedar desmentit a l’instant per la realitat i l’evidència es una cosa molt diferent. Pretendre fer política, i a través de la praxi i el discurs, influir sobre el mon, la societat i l’economia, i la realitat de Catalunya implica, abans que res, i en primer lloc, conèixer be el terreny que es trepitja, com es la realitat amb la qual es vol interactuar per a influir sobre ella en un sentit o un altre, quin es el tarannà del conjunt de la ciutadania, saber de quin costat bufa el vent. Doncs be, aquest es el meu problema ara mateix. Em trobo perdut, desorientat, desubicat, flotant a la deriva. Les meves certeses (no totes, però si moltes) han desaparegut, sento que el terra es mou sota els meus peus. Tinc la rara sensació de que ha estat tot el país el que s’ha mogut, encara no se exactament cap a on, mentre que jo no m’assabentava, i per això, quan he sortit al carrer, m’he trobat amb que no reconeixia el paisatge.
Així que, per a tornar-me a orientar, i ajudar a orientar-se a aquells que puguin estar en la mateixa situació que jo, deixo anar algunes preguntes, les respostes a les quals m’agradaria molt conèixer.

dissabte, 22 de setembre del 2012

Economia (i XIX)


I finalitzo amb una reflexió sobre com de lligada va l’economia amb la regeneració democràtica, i el govern de l’economia amb la democràcia mateixa. L’Estat de Dret no pot reduir-se al fet de que, si truquen a la porta a les cinc de la matinada, només pot ser el repartidor de la llet (Churchill). També ha d’incloure això, però si es redueix a aquesta per altra banda gens trivial fita, llavors es tracta d’un Estat de Dret ben pobre, de curta volada i que de seguida crearà desafecció i indiferència (jo diria que es el “model liberal” del Estat de Dret). No n’hi ha prou amb tenir garantides les llibertats i drets individuals. L’Estat de Dret significa que els seus ciutadans han de poder participar i contribuir en el seu govern i en la configuració del seu model social. Un ciutadà no es només sobirà dins dels murs de casa seva. També es amo i senyor (en la part que li correspon) de tot l’espai públic, de les institucions, de les polítiques, d’aquells àmbits de decisió que influeixen i governen sobre el conjunt de la societat. A un ciutadà se li ha de permetre dir la seva, i de forma vinculant, sobre el model de societat que vol, per activa i per passiva, i per les vies i mecanismes que s’hi estableixin. Això es una democràcia. I no ens enganyem: només hi ha un únic factor que configura el model de societat, i que son les relacions de producció, les formes en que es relacionen els agents econòmics, la forma en que es distribueix la riquesa o la manca d’aquesta. Deixar la economia fora de l’àmbit de la política significa, ni mes ni menys,  renunciar a que siguin els propis ciutadans, a través d’institucions i lleis, els que es governin a ells mateixos. Perquè una economia lliurada exclusivament a les lleis del mercat s’acaba girant en contra d’aquells els quals han renunciat al seu control. Ho hem vist al segle XIX, a començaments del segle XX, i a finals del segle XX i començaments del XXI. Els Governs reconeixen contínuament la seva impotència, incapacitat i inutilitat davant d’unes forces que son mes poderoses que tot l’aparell estatal, que no es mes que la “part executiva” de tot aquest gran edifici que es la sobirania popular, la democràcia, l’Estat de Dret. Estem farts de sentir les expressions de “no hi ha alternativa”, “es la única cosa que es pot fer”, “no tenim opció”, “ho fem en contra de la nostra voluntat”. Es un missatge que potser “soni” be a les oïdes d’aquest ens immaterial que es el Mercat, però que tenen conseqüències polítiques, estratègiques, històriques i morals molt perilloses. Sense anar mes lluny, la utilitat (o eficàcia, que es el mateix) d’unes eleccions lliures ja s’està posant en dubte, a partir del moment en que els partits amb opcions de guanyar es distingeixen per matisos, personalitats i estils però no per la política econòmica ni el model de societat (que es tot un mateix). Els partits que guanyen les eleccions no apliquen el seu programa (posat per escrit) sinó un de diferent, sense res en comú amb el primer, que no havien esmentat, o fins i tot del qual havien abominat explícitament. La justificació es sempre la mateixa: “no es pot fer altra cosa”. El descrèdit de la classe política (endogàmica, professionalitzada), alimentat pel escàndols de corrupció, les notícies de malbaratament (però algú els votava, i els seguia votant, dic jo) i la impotència reconeguda davant dels efectes de la crisi, es generalitzat. Només veus molt minoritàries (silenciades o marginades pels grans grups que posseeixen l’oligopoli de les comunicacions) s’atreveixen a proposar alternatives. Ja han hagut països (a la mateixa Unió Europea) on s’ha anomenat cap de Govern a una personalitat a la que no han votat els ciutadans, ni ocupava cap càrrec d’elecció popular, amb l’argument de que “ell si que sap d’economia” i “dona confiança”. El marge per a implementar qualsevol política, un cop “assumit” el fet de que l’economia “no es toca”, s’ha reduït al mínim, a la pura anècdota, i generalment amb el propòsit de crear “cortines de fum” de cara a la opinió pública i com a “munició” contra l’oposició. Els ens que realment dicten i decideixen les mesures que impacten de debò sobre el conjunt de la societat (i l’impacte es mes dur i significatiu, com mes modesta es l’economia del subjecte en qüestió) es troben fora de tot control democràtic, polític i institucional: el BCE, el FMI, les Agències de Qualificació, la banca privada (la que es creditora), els mercats del deute, les bosses internacionals, el mercat en definitiva. El següent pas seria renunciar a la “classe política” (que de totes formes es impotent i inútil), institucions, eleccions, partits, amb l’argument de fer encara mes estalvi. Qui governaria, llavors? El marcat, naturalment, ja sense cap intermediari, obstacle ni entrebanc.

Suposo que es una obvietat dir-ho, però jo, mentre encara tingui vida, forces, salut i voluntat, m’hi oposaré de totes les formes possibles a aquesta “dictadura del mercat”, a aquesta pèrdua de sobirania individual i col.lectiva. Finalitzo aquest escrit amb una crida per a que tots els seus lectors (o al menys, els lectors que hi estigui d’acord) facin servir els arguments que hi estan exposats com a eines i instruments per a defensar la democràcia i l’Estat de Dret del seu mes gran enemic d’aquest encara incipient segle XXI.

 Eugeni Barco